De Tàrraco a Terrachona. De la Tarragona visigoda a la medieval segles (VII-XII) : els condicionants clàssics en la nova arquitectura feudal. Documentació arqueològica i fonts històriques d'un patrimoni monumental [Fitxer informàtic]
/ José Javier Guidi Sánchez ; [dirigida per: Ricardo Mar Medina]
Guidi Sánchez, José Javier[Tarragona] : [Universitat Rovira i Virgili], 2016
Dirigida per: Mar Medina, Ricardo. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (773 p.)
El nostre treball estudia i caracteritza la ciutat i territori de Tàrraco, la seva evolució donis de l'antiguitat tardana a l'edat mitjana. A partir de les fonts textuals àrabs i cristianes, però sobretot a partir de l'arqueologia, l'arquitectura i l'anàlisi del paisatge històric, establim trets de continuïtat, ruptura i transformació de les fórmules d'hàbitat trigo antigues fins a la consolidació del règim feudal. El cas de Tàrraco és especial; és l'única capital provincial romana d'Hispània que queda pràcticament deshabitada després de la conquesta islàmica dels anys 711-720. Els textos àrabs defineixen l'antiga ciutat romana com "balda", i l'arqueologia confirma aquest abandó per part de les elits i la població hispà visigoda. Disposem d'evidències d'un poblament del tipus rural radicalment llunyà de les formes urbanes del passat. Durant els segles VIII-XI d.C. la fisonomia de la ciutat romana i visigoda es va mantenir a grans trets. Aquesta "fotografia fixa" de Tàrraco constituiria la base sobre la qual els conqueridors feudals construirien la ciutat medieval, especialment a partir de la segona meitat del segle XII d.C. Durant els segles VIII-XII el territori adscrit a Tarragona constituirà una autèntica terra de frontera entre al-Andalús i el comtat de Barcelona. Però no es tractava d'un territori despoblat o terra de cap; la frontera va estar poblada i no va ser estàtica, variant els seus límits geogràfics i el seu estatus polític. En un complex procés històric, l'antic ager Tarraconensis és progressivament disgregat en diferents realitats locals, marcat per la presència d'al-Andalús a la franja oriental i un gradual avanç de les forces feudals del comtat de Barcelona.
